BDSM i cinema (primera part, anys 60-70)

Bella_de_d_a_Belle_de_jour-275373593-largeUna de les maneres més senzilles d’entendre allò que és el BDSM és veure qualsevol pel·licula que tracti sobre aquest tema de manera seria i amb elements que ens facin reflexionar sobre tot això. Pel·licules sobre BDSM (o D/s) hi ha moltes i com a tot ampli ventall hi ha bones i dolentes. Aquí us deixo una llista (segurament manquen moltes) de pel·licules comercials que quasi tots coneixem, fàcils de trobar a la xarxa (he fugit de rareses difícils de trobar) i ordenades per any. Els títols en la majoria estan en castellà perquè no es van doblar mai al català i és com es van estrenar al nostre país. Avui poso pel·lícules del 60s i 70s. Dema posaré una llista de pel·licules dels 80s a l’actualitat.

Belle de Jour (Luis Buñuel, 1967). Potser és l’obre mestre sobre la submissió voluntària de la dona. Aquesta pel·lícula de Buñuel explora els desitjos, cada vegada més marcats, d’una ama de casa submisa i els emmarca en la normalitat (inclosa fragilitat) d’una meravellosa Catherine Deneuve, No és tant una pel·lícula sobre BDSM (o D/s) sinó una pel·lícula sobre el procés d’embrutament d’una ama de casa que només troba a un bordell fent de prostituta allò que no troba al seu matrimoni (a on esta anul·lada)

El ultimo tango en París (Bernardo Bertolucci, 1972). És aquesta una pel·lícula sobre una relació D/s? Si i no, Realment no ho és però la descripció de com el personatge masculí s’apodera de la voluntat de la dona per portar a terme tot allò que havia desitjat (a l’ocàs de la seva vida) és una interessant e intel·ligent reflexió sobre allò que volem i no hem aconseguit. I a més hi és en Marlon Brando a una de les interpretacions més potents de la seva carrera.

Historia de O (Just Jaeckin, 1974). Que dir d’aquesta pel·lícula de soft porno d’en Jaeckin? Poca cosa. Com pel·lícula deixa molt a desitjar i s’emmarca a la corrent de porn “artístic” dels 70 (Emannuelle) però no té cap valor cinematogràfic mes enllà de la pura anècdota. Com pel·lícula sobre el BDSM és més interessant perquè esta basada en una obra que sí que tracta el tema de manera profunda. És a dir, que veieu aquesta pel·lícula mirant el fons i mai la forma.

Portero de Noche (Liliana Cavani, 1974). Interesant reflexio sobre el canvi de rols de manera foçada. L’esposa d’un conegut director d’orquestra nord-americà reconeix en el porter nocturn de l’hotel a l’oficial de les SS nazis que la custodiava durant el seu internament i del que es va convertir en amant de manera forçada. La dona farà allò impossible per venjar-se fent de l’home el seu “submís”. Impressionants interpretacions de Dirk Bogarde i Charlotte Rampling

Salo o los 120 dias de Sodoma (Pier Paolo Passolini, 1975). L’obra mestra de Passolini tracta sobre les pràctiques masoquistes que fan uns italians a la república de Salo durant l’ocupació Nazi. És una pelicula realment difícil de digerir i esta més centrada al masoquisme (i la filosofia del marques de Sade) que al tema BDSM realment. De tota manera és un clàssic del tema que hem de veure per comprendre a on hi son els nostres límits.

El imperio de los sentidos (Nagisa Oshima, 1976). El clàssic de Oshima tracta sobre una relació sexual entre dues persones i com anar més enllà a la recerca del plaer els hi fa entrar a mons molt propers al BDSM amb conseqüències tràgiques. Personalment la trobo molt interessant no tant per allò que conta sinó per com ho conta, amb una senzillesa i sensibilitat increïbles. Imprescindible.

Ese oscuro objeto del deseo (Luis Buñuel, 1977). Una nova pel·lícula de Buñuel que tracta sobre obsessions i fetitxismes. Potser no és una pel·lícula que parla del BDSM però cal veure-la per entendre que és el que ens mou a segons que persones a fer segons que coses (sobre tot en allò que respecta a les malsanes obsesions)

Bilbao (Bigas Luna, 1978). Interessant tour de force d’en Bigas Luna que explora els desitjos ofegats d’un home cap a una prostituta a qui segestra i a on el fetitxisme fa aparició d’una manera força explicita a la pel·lícula lligat sempre amb els desitgos sexuals (aquest tema, d’altra manera, també va ser posat al cinema per Almodovar a “Átame”)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s