BDSM en català

Captura

Quan vaig plantejar-me la idea de fer un blog en català sobre el BDSM, la primera cosa que em va venir al cap va ser… “és realment necessari?”. No penso que el BDSM (o la D/s) es visqui de manera diferent si parles català enfront del castellà o l’anglès (o qualsevol altre llengua). És mes, escriure en català, personalment, ho veig més com un repte que com una necessitat creada. No crec que la cultura catalana necessiti un blog de BDSM en català per ésser una cultura millor, ni més gran ni més lluent. Però tampoc li fa mal i potser el fet d’escriure en català sobre un tema com aquest fa que tota la “serietat” del BDSM es converteixi en “normalitat” i apropi a algunes persones a experimentar sense falses pors.

A l’infantesa em van educar parlant castellà perquè (com molts catalans) els meus pares no eren d’aquí i tampoc s’estudiava a escola. No vaig començar a parlar català fins als 22 anys. Ara es pràcticament l’única llengua que parlo (excepte amb els pares o germans). A pesar de tot, em continua costant escriure en català doncs el meu cap tendeix a traduir del castellà quan escric i per molt que l’ortografia sigui correcte, la gramàtica em delata. De tota manera, crec que el tema és força interessant i qui em llegeixi tindrà més en compte el fons que la forma. Per què escriure sobre BDSM en català? La resposta continua essent d’allò més senzilla: per que no? No pretenc reivindicar cap llengua ni cap país. Només és un blog sobre un tema universal escrit en una llengua que no és habitual (en aquests temes).

Res mes.

Obeir i questionar (2)

Screen-Shot-2014-08-20-at-11.09.42-AM-banner
Per quina raó he d’obeir? La resposta sembla senzilla. Has d’obeir perquè ets submisa (o submís) i el teu amo (o ama) t’ho ordena. Vaig escriure sobre el tema ahir, i avui continua semblant la resposta correcta. Però pensem una mica més. Heu decidit obeir a aquella persona? És a dir… heu decidit posar-vos a les ordres d’aquell dominant? És clar, oferir els serveis a un amo és quasi el darrer acte voluntari d’una submisa. És a dir… obeíeu perquè voleu obeir. A més, si l’amo és algú que coneix a fons la dominació, haureu d’obeir allò que realment necessiteu obeir. Una submisa o una esclava no és una submisa ni una esclava, és una persona que ha decidit adoptar el rol de submisa o esclava de manera voluntària.

Per quina raó he d’obeir? Perquè voleu que algú us obligui a fer coses que no faríeu per decisió pròpia (sense obligacions alienes). Ésser submisa (o submís) és fer allò que desitgem amb la tranquil·litat moral o personal que no hem decidit fer-les sinó que estem obligats a fer-ho.

És clar que a l’obediència hi ha una satisfacció personal en sentir-se útil o capaç. Però la  resposta a quin motiu us porta a obeir és només una… perquè és allò que desitgeu.

Obeir i questionar

banner-12

Per què una submisa ha d’obeir al seu amo? La resposta és tan senzilla com complexa: no hi ha un per què realment. La primera resposta és que una submisa ha d’obeir al seu amo per l’única raó que és el seu amo. Algunes submises, sobretot als començaments, qüestionen les ordres de l’amo perquè creuen que algunes no tenen sentit, que altres en son de surrealistes o que semblen no aportar res a la seva educació. Potser tenen raó. Però han d’obeir sense qüestionar. Sona injust, oi que sí? Doncs han d’obeir… Però per quin motiu? Aquesta vegada la resposta si que n’és de senzilla: si un amo ús dóna una ordre, l’amo sap perquè la dona. No és assumpte vostre. Obeïu, res més. Qüestionar una ordre de l’amo posa l’equilibri de la relació amo/submisa a un terreny llefiscós doncs estàs qüestionant l’autoritat de l’amo. Si vols saber perquè un amo t’ha donat una ordre, obeeix-la el millor que sàpigues i la resposta vindrà sola. Si una vegada acabada la sessió continueu dubtant de perquè heu obeït això, podeu preguntar respectuosament a l’amo el motiu d’una ordre o un castic. No qüestioneu, només digueu que voleu aprendre, que necessiteu conèixer el motiu. Que la resposta que us doni l’amo sigui l’única resposta (tampoc la qüestioneu). Un amo no és perfecte, una submisa tampoc. Però és responsabilitat de l’amo educar a la submisa. No a l’inrevés.

Potser penseu que és injust. Potser ho és. Però és com funciona. He vist moltes vegades escollir camins diferents i sempre acaba en desavinença.

Les dones al carrer

i6ee19e21b

Miro les dones al carrer i la primera cosa que penso és que tot i que tothom sembla normal (dintre una normalitat), tothom també té una vida que mai arribaré a conèixer. Ells tampoc la meva. Tinc curiositat per saber si a la cambrera del bar de la cantonada algú li fa caure cera d’espelma als mugrons. O si a la meva veïna algú la lliga i li posa una mordassa a la boca. Tinc curiositat per saber si la cartera del barri es deixa sodomitzar per una dotzena de desconeguts o si la caixera del barri és una dominatrix.

Imaginar no és dolent, la curiositat forma part del procés mental. Imaginen de manera fins i tot involuntària

Cera (2)

masaje_BDSM

Interessant vídeo sobre pràctiques amb cera del programa de ràdio “Les mil i una nits” de Catalunya Ràdio.

http://www.ccma.cat/video/embed/5002411

Si voleu mes informació sobre practiques amb cera us recomano que llegiu aquestos enllaços

http://esnobgourmet.com/2013/01/09/6-claves-de-los-juegos-eroticos-con-cera-caliente/

http://juegosbdsm.com/aprendiendo-bdsm/practicas-bdsm-la-cera/

http://debatesbdsm.es/tecnicas-bdsm-__cera%E2%80%8F/

Cera

claves-juegos-erc3b3ticos-con-velas

Jugar amb cera és una de les pràctiques més comunes al BDSM però també és una de les pràctiques més perilloses precisament perquè sembla innocent. Però no. Si no ho fas bé pots provocar cremades a la submisa. Recordeu sempre abans de començar una pràctica que heu de fer-ho informant-vos abans (sant Google de tots els fuets). El fet més important és llençar unes poques gotes de cera d’una alçada superior a un metre (perquè la cera es refredi quan cau) i estar atent a les reaccions de la submisa. La primera vegada mai als genitals o als pits, feu caure cera calenta a l’esquena amb compte i des d’una alçada suficient. Si veu que la submisa reacciona bé ja provareu més coses amb espelmes. Mai a la cara.

R.A.C.K.

Captura

RACK és l’acrònim de “Risk, Aware, Consensual, Kink” un terme que comença a escoltar-se a finals dels 90 entre els practicants de BDSM com un intent de posar al dia (o redefinir) el terme BDSM (erròniament associat al sadomasoquisme). El terme pretén definir les antigues pràctiques BDSM com a un risc assumit i consensuat per a pràctiques de sexualitat alternativa o no convencionals. És a dir, el mateix gos i diferents collars (mai millor dit). Sempre he pensat que dir RACK i no BDSM és com qui canvia el package d’un producte per fer-lo més atractiu als ulls de les noves generacions.

RACK intenta que les practiques siguin menys rígides, menys focalitzades a normes i aparença fetitxista. És a dir, normalitzar el BDSM. Com a tot avui dia, podeu trobar moltes informacions sobre RACK a la xarxa.

De tota manera, la meva recomanació és que us oblideu dels acrònims, de sigles i normes. Gaudiu de manera sana i consensuada d’allò que voleu, sense etiquetes i amb les normes que vosaltres vulgueu. Però recordeu sempre: les normes són posades per tots dos i respectades per tots dos.