El fracàs

Gestionar-desde-el-fracaso

Un amic meu diu que ser Amo li comporta una gran pèrdua de temps (millor dir “una gran inversió de temps”) per no obtenir sempre els resultats desitjats. Potser hi estic d’acord i tot. Invertir temps intentant educar o ensenyar a gent que no saben ni que volen. Un temps que al final queda en res. Les persones surten corrents o callen sense mes, avergonyides de descobrir que no són allò que pensaven que eren. És realment una pèrdua de temps? Crec que no. Si soc amo tinc que assumir que invertiré temps en educar a submises amb les que potser mai tindre ni una primera sessió. I que? El que és millor és entendre que la gent no és perfecte, encara que ens facin perdre el temps.

Jo tampoc sóc perfecte.

Anuncis

Bo o dolent?

índice

Hi ha amos que diuen “quina submisa més dolenta” o submises que pensen “quim amo més poc amo”. Jutgem als altres per allò que voldríem que fossin, no com són realment. Possiblement aquest amo és un gran amo però no era l’amo adequat per a aquesta submisa. I viceversa…

La por al fracàs fa que confonguem l’unica realitat amb la nostra realitat. No hi ha amos dolents, tampoc dolentes submises. I si n’hi hagués… tots seríem dolents/es.

La única veritat és que hi ha gent no adequada als nostres gustos. Com a tot arreu. Això no significa que siguin pitjors que nosaltres. L’única cosa que succeeix és que no són per a nosaltres.

La propera vegada que us atreviu a dir “que amo mes pobre” o “que dolenta submisa” penseu com sou vosaltres. No jutgeu si no voleu ser jutjats. Respecteu i sereu respectats. Amos i submises, tots plegats.

Per què no?

índicePer què començar un blog de BDSM en català. Potser la resposta més adequada és: per què no? La completa llibertat com amo de fer allò que més desitjo em porta a obrir també aquest blog. Per què no?

Sóc amo des de fa 28 anys (a data de quan estic escrivint això) i encara em resta massa per aprendre. Aprendre de mi, de la resta, de qualsevol. Qui pensi que tot ho sap està condemnat al fracàs a qualsevol ordre de la vida.

Escriure a aquest blog m’ajudarà a posar en ordre allò que penso i si a més, ajuda a algú, millor. No és un blog de BDSM per ajudar a d’altres, tampoc pretenc reivindicar el BDSM català (cosa que em semblaria ridícula). Només vull escriure i deixar que les coses flueixin per si mateixes.

Benvinguts.

Respecteu i sereu respectats.